La sal, tota la sal
en un cop d'aire suau
tot amerat de mar.
La mar, tota la mar
cap en el darrer blau
que em crida com un far.

No es poden apagar les ones
si ens queda la cançó
per fer-nos poble.
La nostra llengua és el nostre transport.
Quan la teua veu m'acompanya
de poc m'importa el mar
que compartíem.
Has fet un pont amb mots que em fan sentir-te a prop.

Salpar per començar
trobar-nos en un punt
i aprendre a navegar.
El vers que em vas donar
el duc escrit ací
per veure més enllà.

No es poden apagar les ones (...)